El dia 2 d’octubre als locals del MUVIM (C/Quevedo, València) hem realitzat una taula redona sobre
CONEIXEMENT ESCOLAR I PARTICIPACIÓ SOCIAL
Després de la benvinguda i agraïments hem presentat unes propostes educatives per relacionar el
currículum escolar amb la ciutadania. Breu síntesi per contextualitzar les experiències. Es
possible participar des de les
diferències en la construcció d’un espai públic democràtic? Quines són les aportacions escolars?
L'educació pública i les propostes renovadores educatives
1.-Conèixer la historia escolar per poder situar-nos
La ruptura del franquisme amb les moviments de l’Escola Moderna i les tradicions innovadores
La situació institucional. La dialèctica reprimir/alliberar i la repressió sobre el professorat
republicà
L’exili i l’assassinat del professorat més innovador
El paper de les persones i col·lectius per organitzar una eixida democràtica. Els MRPs, Escoles
Freinet, Seminari de Pedagogia...
La Transició i l’esperança de recuperar tradicions democràtiques. La pugna entre positivisme i
hermenèutica, espontaneísme
El Decret 107/2022 establix i desenvolupa el currículum d’ESO i, a l’apartat segon del preàmbul,
fixa com a objectius educatius: que l’educació és un dret fonamental per tothom (no exclou ningú);
Art.27.1-CE’78; que l’alumnat comprenga el seu comportament i valore la realitat que l’envolta, que
reflexione sobre problemes de la vida quotidiana i que un aprenentatge competencial pot
articular-se per projectes interdisciplinaris.
2.-El paper de la comunitat educativa
Les famílies. AMPA, FAPA... el model de participació escolar. Rubén Pacheco. La participació a la
vida dels centres escolar. Mostrar quina ha estat la trajectòria de FAMPA-València, les seues
línies de treball principals, el seu paper en la organització i gestió del sistema educatiu, inclús
front als efectes de la crisi sanitària de la COVID-19 i de la DANA sobre l’educació i la
participació de les famílies, i quines demandes i propostes continuen pendents.
Com reflexió final indica q tant la pandèmia com la DANA mostren que l’educació no és només
transmissió de continguts: és benestar, seguretat, equitat, pertinença. Les famílies no sols
reaccionem: participem, exigim, proposem. La tasca de FAMPA-València ha estat clau per canalitzar
aquesta
participació, fer visibles necessitats i vigilar i pressionar perquè l’administració actue.
L’alumnat. Les concepcions socials i educatives de les persones. El paper actiu de l’alumnat (Xarxa
Aitana, Judith Selva Antón)
Planteja tres reivindicacions de l’alumnat:
● 1.- Escolta real i no simbòlica: Una de les nostres principals reivindicacions és que el que diem
als espais participatius no es quedi en allò formal (per exemple, tenir un consell d'alumnes que no
té poder real). La seva reivindicació és ser escoltat de debò en els temes que els afecten al seu
dia a dia i que les nostres necessitats i propostes es duguin a la pràctica.
● 2.-Participació en decisions escolars. Participar en qüestions com:
○ Organització de temps i espais (patis, biblioteques, zones d'estudi).
○ Que es tingui en compte la nostra opinió a l'hora de dissenyar dinàmiques d'aprenentatge.
○ Projectes de millora del centre o de l'entorn.
● 3.-Que es reconeguin les nostres experiències: Reivindiquem que la nostra mirada també és vàlida:
som els que vivim els centres en primera persona, i moltes vegades detectem problemes (clima de
convivència, comunicació, rigidesa a les normes) abans que ningú.
Finalment escoltem la veu del professorat. La formació inicial i permanent com element
condicionant. Vicent Peris de Gea-Clio presenta l’experiència de Nós Propomos!
Explica el context del centre IES Font de Sant Lluís:
El centre escolar es localitza al districte 10 Quatre Carreres, a la perifèria sud de la ciutat de
València. És un centre educatiu creat els anys setanta per atendre el creixement de la ciutat
generada per migrants nacionals. El curs 2024-25 ha atés 842 alumnes de 45 nacionalitats, el 30%
forans. Ucraïna, Romania, Colòmbia, Honduras i Venezuela aporten una part rellevant. Font: ITACA
matrícula a desembre de 2024. Amb estos precedents, una tradició innovadora que ja dura 18 anys
gràcies a la continuïtat donada pels successius equips directius en adoptar-la com a línia
d’actuació estratègica. La inclusió del Projecte Nós Propomos al Projecte Educatiu de Centre ha
estat fàcil perquè el claustre coneixia la manera de treballar per projectes i l’estructura
s’avenia amb el treball que ja realitzava el centre.
Explica l’evolució del projecte al seu centre i la comparació amb Xàbia i Ontinyent, on també podem
trobar experiències de Nós Propomos!
